Un dels reptes principals per als professionals sanitaris és com comunicar-se amb aquestes noves eines. El Dr. Vitrià i el Dr. Seguí van desgranar tècniques sobre com formular preguntes o instruccions als models de llenguatge (el que es coneix com a prompting).
Van subratllar que interactuar amb la IA en un entorn mèdic requereix un alt grau de precisió: cal dotar el model del context clínic adequat, definir molt bé les restriccions i guiar la resposta perquè actuï com un assistent rigorós. Saber preguntar bé és la clau per obtenir resums d'historials precisos, extreure patrons de símptomes i, sobretot, evitar al·lucinacions o biaixos que puguin conduir a errors d'interpretació.
Les dades de salut mental són d'una sensibilitat extrema, i la legislació actual és molt estricta sobre el seu tractament. Enviar informació de pacients a través d'internet per ser processada en servidors de grans empreses tecnològiques de tercers al núvol sovint creua una línia vermella de confidencialitat.
La solució tecnològica que el DSAI aporta a aquest repte és l'execució de models locals. Això significa que els models d'IA s'instal·len i operen directament dins de la infraestructura informàtica i els servidors del mateix hospital.
Treballant amb models oberts i executant-los de manera local, s'aconsegueix un entorn de treball "segellat": els clínics poden utilitzar tota la potència analítica de la Intel·ligència Artificial per processar dades altament sensibles sabent, amb total certesa, que cap informació del pacient surt mai de l'hospital.